Esta pareja eligió la iglesia Santa Magdalena, situada en la parte más antigua de Esplugues, para oficiar su boda.

Ambos frecuentaban el mismo bar, y se conocían ya de vista; pero no fue hasta que Jonatan dió el primer paso e invitó a Inma a una cerveza que no entablaron una relación. A pesar de tener carácteres diferentes, se complementan muy bien. Ella es de naturaleza más bien nerviosa y activa, mientras que él es una persona calmada. El tiempo que llevan juntos y los viajes en pareja, en especial los de Menorca y Cantabria, como destacan ellos mismos, les impulsaron a dar un paso más en su relación: casarse. Una vez tomada la decisión los preparativos para tal ocasión empezaron de inmediato.
Los novios pudieron sacar provecho de las calles que rodean la Iglesia en la que tuvo lugar la ceremonia, sacándose fotos en ellas una vez finalizada esta. El encanto de la zona transmite una visión de una Esplugues del pasado, ideal para las fotos románticas. Después de estos minutos de intimidad tanto ellos como los invitados se dirigieron al restaurante El Lledoner, en Vallirana, para celebrarlo con el banquete.

Cabe destacar la abundancia de niños presentes en el banquete, acaso les servirá de inspiración a los recién casados?

La Mireia i en Víctor van coincidir per primer cop en un míting de campanya de CiU. Ells dos no es coneixien però tenien un amic en comú que havia demanat a la Mireia que, en cas de trobar-se amb el Víctor, li donés records de part seva. Cap al final del míting, van cridar al Víctor per a fer-se unes fotos de grup, i la fortuna va voler que a les fotos aparegués al costat de la Mireia. Ella, que havia sentit com el cridaven, en acabar les fotos li va demanar si ell era el Víctor a qui havia de donar records.

Es varen casar aquest estiu a la catedral de la Seu d’Urgell. El matrimoni era un pas del qual n’havien parlat ja molt, però el dia en què oficialment ell li va demanar la mà va sorprendre la Mireia. Després de l’emotiva cerimònia a la Catedral de la Seu d’Urgell, un cotxe clàssic i adaptat per a l’ocasió els esperava a la porta per portar-los al Castell de Ciutat, on hi tenien el banquet. Els convidats van poder gaudir del pica a pica a l’aire lliure en el jardí de l’imponent edifici i amb les espectulars vistes panoràmiques de les muntanyes a les seves esquenes.

A més de les ja habituals entregues i regals, els amics els van muntar una projecció personalitzada  que van poder veure tots junts. Tots dos cantaren de memòria la lletra de la cançó que van escollir pel ball inaugural, amb declaració d’amor de genolls inclosa, per primera vegada com a marit i muller.

Esperem que aquest pas serveixi per a reforçar encara més aquesta parella, i els segueixi anant tot tan bé com fins ara!

]]> http://www.fotostudi.com/blog/2012/05/03/foto-reportatge-de-casament-al-castell-de-ciutat/feed/ 0 http://www.fotostudi.com/blog/2012/04/26/reportaje-de-boda-en-las-cavas-codorniu/ http://www.fotostudi.com/blog/2012/04/26/reportaje-de-boda-en-las-cavas-codorniu/#comments Thu, 26 Apr 2012 14:53:10 +0000 admin http://www.fotostudi.com/blog/?p=869 Read more →]]> El equipo de Fotostudi se encargó de retratar la boda de Ana y Carlos en las Cavas Codorniu.

Como viene siendo cada vez más habitual, los novios se conocieron por internet. La relación empezó con un intercambio de emails que les condujo  a una cita en la que surgió el amor a primera vista. Con el tiempo descubrieron que se complementan a la perfección: el carácter inquieto de ella encuentra desasosiego en la calma de él.

Su unión tuvo lugar en las preciosas cavas de Codorniu, una de las empresas vínicolas más importantes del estado, especialmente conocida por el cava que lleva el nombre de la novia. Además de la belleza estética de éstas, con abundantes edificios modernistas de arquitectos de la talla de Doménech i Muntaner, las cavas destacan también por su elevado  contenido cultural.

La ceremonia religiosa tuvo lugar en una sala contigua al altar, ubicada en las mismas cavas.

Durante el aperitivo los invitados que quisieron pudieron disfrutar de un recorrido en tren turístico por las instalaciones de la empresa  y cámaras donde reposa el cava.

Finalmente, la ceremonia concluyó con el banquete, la partición del pastel, las entregas de regalos y el baile, el cual se hospició en una gran sala habilitada para la ocasión.

La historia de amor de esta pareja empezó en la Rambla Catalunya y por ese motivo toda la boda tuvo lugar en Barcelona. Se casaron en la preciosa Parroquia de Santa Ana escondida al lado de Plaça Catalunya, un pequeño oasis entre el bullicio del barrio gótico. Al finalizar la ceremonia, realizamos algunas instantáneas sorteando la multitud de gente para dirigirnos a la bonita plaza de Sant Felip Neri, donde tomamos fotos de los recién casados.

Esta plaza tiene un encanto especial en parte porque aún se observan los restos de metralla de las bombas de la guerra civil española, marcados en las fachadas de los edificios.

La llúvia les dio tregua hasta que llegaron al Hotel Condes de Barcelona para celebrarlo por todo lo alto con amigos y familiares. Merece la pena destacar a los amigos de William que tuvieron que recorrer muchos quilómetros para asistir a la boda, al ser él estadounidense.

La paraula “boda” ha estat acceptada segons l’Institut d’Estudis Catalans: “[usat generalment en pl.] Festa amb què se celebra un casament.”
No es tracta d’un barbarisme del castellà, és una paraula que prové del mot llatí “vota” que es caure en desús durant l’època del Noucentisme, moment en què es van deixar de banda moltes paraules perquè s’assemblaven massa a d’altres pròpies del castellà.

Per tant, podeu dir boda, casament o noces, sent totes tres igual de correctes.

Sara y Jonathan se conocieron hará casi 7 años en una peña de Salamanca, el pueblo de sus padres. La atracción fue mutua y en seguida empezaron a salir. Él de Barcelona, y ella de Madrid, acabaron los dos instalados en la Ciudad Condal. Cuando llevaban sólo seis meses juntos Jonathan ya le pidió la mano, a través de un SMS que ella no dudó en contestar, aunque la fecha era lejana, ambos lo tenían claro.

La ceremonia y el banquete se celebraron en el restaurante la Selva Negra, en Vallirana. Acompañados por un Coro Rociero la pareja disfrutó de la emotiva ceremonia y de los comentarios de sus amigos y familiares. Después de el banquete la pareja tuvo que ganarse sus regalos, primero rompiendo una piñata muy resistente y después buscando el cofre del tesoro.

L’Adrià i la Daniela, un català i una italiana, es van conèixer a Irlanda farà uns sis anys. Tots dos hi van anar per estudiar anglès i no esperaven que passés res més, però el primer dia van asseure’s junts al pupitre i el que va començar com una aventura d’estiu es va acabar convertint en una aventura per a tota la vida.

Després de 6 anys entre Milà i Barcelona, i instal·lats ja els dos junts, van decidir formalitzar la seva relació i casar-se a la cripta de la Colònia Güell. Malgrat els fotògrafs no van poder fer les fotos a l’interior (l’església té exclusivitat en quan a fotografia), van poder aprofitar l’entorn que els oferia el poble de Santa Coloma de Cervelló per fer fotos originals i divertides a la parella recent casada. El banquet el van fer entre amics i família a l’Hotel Paradís de Pallejà, on van seguir amb la festa, entrega de regals i balls.

Des de Fotostudi els desitgem  una feliç vida plegats!

Due fotografi e una cameraman sono stati gli incaricati del reportage del matrimonio di Adrià e Daniela. 

Adrià e Daniela, un catalano e una italiana, si sono conosciuti in Irlanda sei anni fa. Entrambe erano là per seguire un corso di inglese e non si aspettavano di trovare nient’altro. Nonostante ciò, il primo giorno sono diventati compagni di banco e quella che doveva essere l’avventura di una estate è diventata una avventura di tutta una vita. 

Dopo sei anni fra Milano e Barcellona, e una volta già vivendo insieme, hanno deciso di fare un passo avanti e sposarsi nella chiesa della Colònia Güell. Anche se i fotografi di Fotostudi non hanno potuto fare delle foto dentro la chiesa, perché loro hanno i loro fotografi in esclusiva, hanno approfittato del paesino per fare delle foto originali e divertenti con la coppia appena sposata. Il banchetto si è svolto fra amici e parenti nell’Hotel Paradís, dov’è continuata la festa, la consegna dei doni ed i balli. 

Fotostudi vi augura una felice vita insieme! 

 La boda se celebró en la parroquia de la Purísima Concepción, en Barcelona y para el banquete los invitados se desplazaron hasta el restaurante Torre dels Lleons en Esplugues. La pareja aprovechó el trayecto parando y  haciéndose unas fotos a solas, tanto en el claustro de la iglesia como en la diagonal en el Palau Reial. Una vez allí, sus más allegados les regalaron un CD con imágenes y comentarios de  sus profesores de la infancia,  entre otros detalles, y todos tuvieron ocasión de decir unas palabras a los recién casados. Paula, de família argentina, inauguró el baile con un tango: primero con su padre y después con Jon, que para no estar familiarizado con ese baile se supo defender muy bien. 

Es podria dir que l’Enric i la Vanesa no serien parella si no fos per la insistència d’uns amics en comú que van veure, abans i tot que ells dos ho descobrissin, que estaven fets l’un per l’altre. Amb aquesta idea al cap van començar a organitzar sopars en comú els dijous i, més endavant, el dia del seu propi casament, els van asseure junts seguint amb l’estratagema. Aquell va ser un dia important, ja que els va fer veure que hi havia realment una connexió entre ells. Així, intercanviant mail i gustos, van començar a trobar-se a soles per fer cafès i trobades als cines Verdi. Tot i que ell era més agoserat per escrit, ella va haver de prendre l’iniciativa. Tant va ser així que el dia que van quedar perquè ell li digués alguna cosa, i veient que l’Enric es quedava tot mut en trobar-se davant d’ella, va ser finalment la Vanesa que li va donar pas preguntant-li: “No em faràs cap petó?”. La proposta de casar-se va arribar més tard, fent tapes a Santiago de Compostela on hi havien anat a veure un concert, i posteriorment ho van formalitzar en un restaurant de la Torre Eiffel de París.

Tant l’església com el banquet es van celebrar al Món Sant Benet, així que la parella va aprofitar el monestir i el seu entorns per fer-se fotos abans d’anar cap al banquet. La parella es va emocionar mirant un recull d’imatges i vídeos que els havien preparat i també van tenir l’ocasió de ser els protagonistes d’una representació improvitzada de contes de fades amb prínceses i prínceps que les rescaten de dracs, amb un guió original, adaptat per a l’ocasió.

Finalment es van desplaçar a una sala propera per mostrar-nos un ball molt treballat amb paraigües i tot per si es posava a ploure.